El que queda clarament reflexat pel Sr. Pank quan ens contracte és que vol guanyar altre cop les eleccions, per tant l’objectiu principal és atraure als electors amb la nova política que decidim practicar; tenint en compte que som socialistes.

S’han de fer pujar els ànims i donar confiança i noves ilusions als ciutadants, a través de l’intervenció de l’estat en l’economia del pais, aportant-hi capital.

L’aportació de capital per part del govern serà positiu si s’utilitza per reactivar l’ economia. Ara si el govern aporta diners per fer un ‘ guateque’ a Marbellapunk no solucionarem res.

En un futur hauriem de poder recuperar l’inversió estatal amb una millora de tota la societat

Hem de proporcionar:

-Ajut econòmics als parats, mestresses de casa, ...

-Crear noves obres públiques com per exemple carreteres, escoles , fabriques, ...

-Intentar atraure els inversors exteriors de multinacionals a través de programes especials, com va fer el pais basc fa un temps o fins i tot Irlanda als finals dels 80.

-Reduir l’atur oferint incentius a les empreses perquè contractin personal.

-Parar l’augment de l’inflació o reduir-la

Per obtenir diners ràpidament, privatitzaria les empreses més representatives del pais. Posem per exemple que ens venguessim l’empresa estatal de telefonia i la d’energia. Pero potser deixat les goldes shares per tal de que encara es puguessin sentir les nostres veus en un futur .

Hauriem de vigilar perque això podria ser mal interpretat des del punt de vista socialista.

Emetria una serie de deute públic a un tipus d’interes alt per tal d’atraure inversors ja siguin de pankilandia o internacionals

Per tal d’aturar la forta inflació intentaria que els sectors amb mes inflació poguessin entrar-hi tots els competidors que hi haguessin (mercat lliure).

Clarament s’ha d’incentivar el consum a Pankilandia. En resum hem d’aconseguir que els que menjaven yogurts bio continuin menjant-ne i que no es passin al natural; perquè ho fagin ha de tenir diners i estar contents.

Potser, per estar contents, hauriem de fer el que un Sr español va fer al 1936 que era instaurà el futbol com a l’opi del poble (crec que no puc dir-li Sr). I si no es el futbol buscar una altre activitat de lleure que sigui capaç d’atraure les grans masses socials.

Finalment crec que hauriem de fer ressó del nous canvis que estem instaurant perquè hem de guanyar les eleccions d’aquí sis mesos i per tant hem d’aconseguir vots.

Tenint en compte que el Capità Tupe comanda un partit que podriem definir de dretes, s’ha d’aplicar una política força lliberalista.

Hauriem de millorar la direcció i la gestió de les empreses del pais i permetre l’entrada de capital privat en aquestes empreses . Cosa que vol dir intentar vendre-les per tal de que a l’arca de l’estat hi haguin mes calerons i que paral-lelament augmenti la confiança dels nostres elector que seran de dretes i per tant empresaris o persones que recolzen el propietari.

Potenciar la competencia en tots els mercats i sectors fent eliminanr la competència perfecte.

Intentaria reduir la força dels sindicats en el conjunt de tot l’estat i, tot i ser difícil, faria les puges salarials tant petites com pugues o si es volguessin passar de llestos no en fariem.

Flexibilitzar el mercat de treball donant facilitats als empresaris d’agafar mes treballador a través de diferents bonificacions per tenir post-llicenciat, persones discapacitades, immigrants d’altres paisos europeus, ...

Potencia que aflores tota l’economia submergida que tenim a Pankiliandia oferint nous contracte temporals o fins i tot de mitja jornada que per exemple moltes mestresses de casa disposen.

Realitzar moltes inversions públiques per tal de que tothom tingués feina i per tant pogués disposar de diners per viure.

Intentar equilibrar la balança comercial del pais o per començar la balança per compta corrent.

I potenciar les exportacions dels nostres productes cap a altres paisos.

Introduir els impostos segons una nova classificació de les rendes. Tenint en compte que el que menys cobrin serà el menys pagarà i el que més cobrin el que més pagarà.

Finalment crec que hauriem de donar-nos a conèixer com un país que pot albergar multinacionals extrangeres, venent la nostre imatge de país amb confiança en el sector empresarial.

Per concloure, crec que intentaria tenir un look millor que el del Txe Mari. I sobretot no em deixaria bigoti.