Després de la reforma profunda que el seu partit ha provocat al país, nacionalitzant empreses estratègiques i banca, l’estratègia ha de ser de continuïtat per coherència amb els seus electors de les passades eleccions, i per, si és possible captar vots d’indecisos. Per tant, opto per no fer un canvi brusc en la política iniciada, sinó de fer que aquestes reformes tinguin uns resultats que afavoreixin a curt termini l’economia del país, i que la bonança arribi ràpidament a la població. Finalment, poc abans de les eleccions s’ha de destacar que la bona situació econòmica s’ha assolit gràcies als canvis promoguts pel govern, i que la petita crisi dels últims anys era només una situació d’adaptació a una nova època de bonança econòmica de durada pràcticament infinita.

Tenim tres eines bàsiques: el poder sobre empreses estratègiques (gasolina, electricitat, gas i aigua, fabricants de cotxes, telefonia, ...), sobre els bancs, i evidentment sobre el poder polític, que som nosaltres. Això es permet de fer reformes profundes per tal d’assolir els nostres objectius, i més encara si el resultat pot ser maquillat, de forma que se n’obtingui un resultat a curt termini sense pensar en els resultats que poden comportar aquestes reformes a llarg termini.

Amb el poder bancari, el que farem serà baixar els tipus d’interès, per tal d’incentivar el consum, i facilitar la concessió de crèdits tous sobretot a les classes menys afavorides. També es donaran facilitats per a la creació de noves empreses o per a que les ja existents creïn nous llocs de treball estables, amb la concessió de crèdits a baix interès per cada nou lloc de treball fix creat. S’afavorirà amb crèdits barats la compra de productes fabricats per les empreses nacionalitzades, evitant així la fugida de capital cap a l’estranger, i ajudant a crear nous llocs de treball.

El poder polític pot ajudar l’acció bancària tot baixant el coeficient de caixa, afavorint així la creació de diner. Aquesta mesura porta a benefici monetari a curt termini, però amb la resta de mesures en una època de recessió pot crear una economia enverinada que acabi d’enfonsar el país. És molt provable però, que en el termini de 6 mesos amb el que estem treballant, els beneficis siguin positius i importants.

El govern, per altra part, ha d’iniciar una política d’inversions per tal d’activar l’economia, aquestes inversions han de ser generalitzades per tal de que no siguin impopulars al beneficiar unes zones més que d’altres. A més han d’ocupar tota mena de sectors, per no afavorir només una capa de la població. Les mesures haurien de ser: millora de la xarxa viària; de l’atenció sanitària pública, contractant més personal i invertint en equipament; millores en el sector de la informàtica i les telecomunicacions; en l’ensenyament, abaratint estudis a tots els nivells, millorant les condicions d’aules, laboratoris, i personal docent i de serveis; invertir en tota mena d’espais d’oci per a gent de totes les edats; millorar les pensions i les atencions a la tercera edat, ...

El govern pot actuar en altres sectors de l’economia, la més popular és la de reduir els impostos. Com que el que interessa és augmentar el consum per afavorir l’economia, ha de reduir més els que agreugen el consum, com són els indirectes. També cal redistribuir els impostos directes, perquè afectin menys als qui menys tenen, no hem d’oblidar que els nostres votants són d’esquerres i això sempre és una mesura popular.

Amb les empreses que ha nacionalitzat també té una força molt gran per a fer créixer la seva popularitat. Si abarateix els preus dels serveis i de l’energia, la gent tindrà més poder econòmic per a consumir, i això farà millorar l’economia, deixant apart que seria una mesura molt ben acollida per tothom. Sí a més, fent publicitat de que amb la gestió pública de les empreses fabricants de bens de consum, com ara cotxes, s’ha millorat l’eficiència de la fabricació i que això permet baixar els preus d’aquests productes, farà que la gent canviï de cotxe, que amb la rotació d’aquesta mena de productes cars circulin molts diners, i a més es crearà un clima de credibilitat de la nostre tasca de gestió del país que segur que ens afavorirà de cares a les properes eleccions.

Amb aquestes mesures, altament populars, pràcticament ens assegurem la victòria per les properes eleccions. La feina difícil vindrà després per mantenir tot això amb la gran despesa que suposa, si tot i el que s’ha fet, no es reactiva l’economia. Segurament, enfonsarem el país més del que ja ho està, i ens impossibilitarà l’entrada al govern per les altres eleccions per un període de temps molt important. Si, per contra, tot funciona com estava previst, hi haurà una fortíssima pujada de l’economia nacional, que provocarà sens dubte una inflació inaguantable, que s’haurà de frenar amb un canvi important de les mesures que s’han proposat per reactivar l’economia i la popularitat de Peter Pank.

L’objectiu és ara totalment diferent al proposat anteriorment, la població ha votat en contra del partit al poder, i per tant, està demanat canvis radicals en la política econòmica del país. Haurem d’arreglar tota la desfeta provocada per l’anterior acció de govern.

El país es troba en una situació de crisi profunda degut a una política econòmica excessivament intervencionista, en la qual l’estat ha gastat massa i no podia fer front als deutes creats. Això ha provocat una frenada en la inversió pública i en una frenada del creixement econòmic.

A partir d’ara haurem d’incrementar els ingressos de l’estat per tal d’augmentar la despesa pública, això, però sense empobrir encara més la població. La primera forma de tenir ingressos immediats i assolir una situació de llibertat de competència seria vendre les empreses nacionalitzades per l’anterior govern; una de les principals causes de l’entrada a la situació de crisi. Amb això i amb la lliure competència en sectors fins ara monopolitzats fins ara per l’estat, es crearan nous llocs de treball que començaran a reactivar el consum.

Es poden crear més llocs de treball, també afavorint l’entrada d’inversió estrangera al nostre país, donant facilitats fiscals a les multinacionals que instal·lin noves fàbriques a les zones més deprimides. I facilitant crèdits barats a les noves empreses nacionals, a les quals també es poden donar facilitats fiscals al crear llocs de treball.

Per augmentar encara més el consum, baixarem els tipus d’interès i reduirem el coeficient de caixa, fins a un marge, però que no posi en perill l’economia. La baixada dels tipus d’interès es farà progressivament per tal de no donar una imatge de desesperació, que podria comportar una disminució de la inversió estrangera, i per poder, també analitzar els resultats a poc a poc.

Amb els ingressos fets arran de la venda de les empreses estatals, es poden fer inversions en infrastructures nacionals, sobretot les que afavoreixin l’entrada de divises i que impliquin la població. Una bona acció seria la de facilitar l’entrada de multinacionals de l’oci a les zones més turístiques, acompanyant aquesta entrada amb fortes inversions dedicades a la millora d’aquestes zones i a campanyes de publicitat per a facilitar l’entrada de turistes que deixin grans quantitats de diners al país.

Les inversions en infrastructures turístiques no només provocaran l’entrada de divises, sinó que en crear-se es donarà feina a gent que fins ara no en tenia, i aquests, en consumir, provocaran la creació de més feina. Això acompanyat dels ajuts de l’estat per que aquests nous llocs de treball siguin estables, consolidaran el creixement de l’economia empesa per un creixement del consum.

Els turistes per la seva banda, si estan ben escollits (mitjançant la publicitat i el tipus de serveis que els oferim) poden afegir-se al consum en els establiments nacionals, botigues, hotels, restaurants, espais de lleure i esport,.... i faran que el creixement s’estengui d’una forma harmònica, i no només cap a les multinacionals.

Amb aquestes mesures és d’esperar que es produeixi un creixement del PIB i de la balança de pagaments, que faci que l’economia del país es posi a l’alçada que el seu govern desitja , millor que la que tenia abans de l’entrada al poder del partit de Peter Pank.