PREGUNTA 1

 

Per poder guanyar unes eleccions és indespensable abans que tot saber exactament la situació de la qual partim i amb quins recursos juguem. És de vital importància aplicar una estratègia global i que segueixi durant tota la campanya la mateixa direcció. Tot és important: allò que diem, com ho diem, la carisma pròpia de Peter Pank, l’imatge que oferim, les personalitats dels diversos móns (cultural, teatral, del cinema,...) que ens envoltem, etc.

En aquest cas, i com l’exerci ens demana ens centrarem en allò que direm.

Com l’exercici indica, Pankilandia està passant per un moment de transició, per tant la gent del país necesita escoltar tot allò que els manca per aconseguir un equilibri i després un creixement i un temps de bonança.

Personalment centraria la campanya electoral en els següents punts:

1/ Asegurar al públic una disminució de l’atur i que aquest serà progressiu. Informar sobre la creació de nous llocs de treball, tant dins l’ambit públic ( malgrat signifiqui un augment de la despesa pública) com dins l’àmbit privat (oferint facilitats als empresaris per aquesta missió).

Dins aquest camp també és important millorar les condicions dels contractes laborals: disminució de treball temporal, augment de contractes indefinits,un augment i millora de les condicions socials,...

2/ Anivellar els impostos, és a dir crear un sistemes de recaudació o millorant els existents per tal de que els sectors més pobres no hàgin de pagar els mateixos impostos que els sectors més rics. En aquest punt i si a Pankilandia encara no és efectiu, establaria una xarxa de serveis socials, com són l’atenció hospitalaria, la possibilitat d’estudiar per qualsevol infant, l’ajuda als sectors més marginats de la població, a l’abast de qualsevol habitant ( malgrat això també suposés un augment del déficit públic).

3/ Establir mesures pel control i l’estabilitat dels preus. Prometre que farem tot allò que calgui per tal de poder-ho asegurar i que evitarem l’augment progressiu i descontrolat de l’inflació.

4/ Asegurar la disminució dels interessos perquè d’aquesta manera es pugui invertir en negocis nous o en millorar els existents, i això serà un punt per augmentar l’eficiencia del país. Si aquesta augmenta , augmentarà la nostre competivitat i de rebot començarem anivellar la nostre balança de pagaments.

 

Malgrat la campanya es centri en aquests punts, res fa pensar que un cop guanyades les eleccions tot això es cumpleixi. En aquest cas, no seria ni el primer ni l’últim en no fer-ho.

 

 

 

 

 

 

PREGUNTA 2

 

A Pankilandia, com a ministre d’economia és molta la feina a fer. Com a mesures prioritàries i fundamentals seguiria les següents:

1/ Davant d’un moment de recessió com el que està passant el país caldria buscar una tasca en la qual l’Estat pugués intervenir-hi (ex: construcció d’aeroports, de noves vies,...), és a dir, s’ha d’augmentar la despesa pública per crear treball, per augmentar la demanda de consum, i això genera indirectament més llocs de treball i més demanda i així com un cercle que cada vegada es fa més gran ajudariem a Pankilandia a superar aquesta etapa.

2/ A més del punt anterior, una altra tasca a ralitzar dins la política fiscal en un estat en plena recessió és la disminució dels impostos. La disminució d’aquests, augmentarà una mica la renta de cada un dels habitants, augmentant també la demanda. L’Estat en aquests dos punts, haurà de buscar altres maneres per poder finançar el dèficit públic, ja bé sigui per mitjà de la venda de deute públic o bé, esperant que arribin èpoques de bonança econòmica per poder disminuir-lo i equilibrar-lo.

3/ Dins la política monetaria, una cosa a fer és baixar els interessos per afavorir les inversions, tant de capital intern com de capital extranger. Això permetria crear més negoci i a la vegada més demanda. Per tant seguint les mateixes pautes que en l’apartat (1) aconseguiriem fer reeixir novament l’economia.

4/ Com el cas comenta partim d’un moment en què les taxes d’inflació són elevades, dons més ho seràn ara mitjançant l’augment del déficit públic i la baixada d’interessos ja que cada vegada circularà més diners. Per tant, dintre les mesures que siguin posibles s’ha de controlar l’inflació. Com fer-ho? Controlant al màxim qui inverteix, en quin sector (evitant entrar en aquells que sigui estratègics per l’empreses d’àmbit nacional) i com inverteix. D’altra banda s’ha de fer el posibles perquè entri capital extranger a invertir, si pot ser empreses molt grans, ja que aquestes poden ser un petit trampolí perquè n’entrin moltes altres. Si és així augmentaran les importacions, i això serà un intent per equilibrar la blanca de pagaments.

 

Com a últim recurs,posteriorment a l’aixecament del país, si es dongués al cas de que no es pot controlar l’inflació s’hauria de comprar deute pública per així retirar el màxim posible de diners que circulen pel carrer, disminuint d’aquesta manera l’inflació.

De totes maneres l’aixecament d’aquest país recarirà esforços per part de tot el gobern i de tot el país si vol superar ràpidament l’estat de transició en el qual es troba.

GLÒRIA ALARCÓN MATEU

Primer curs del Màster en Direcció d’empreses

Unversitat de Girona, 2000.