UNIVERSITAT de GIRONA
SANTIAGO GUILLÉNMASTER A.D.E. 1/07/2000
PROVA D’AVALUACIÓ DE ENTORN ECONÒMIC
Cas Nº 1
El primer que faig al ésser contractat com assessor és l’anàlisi de la situació. Pel que sembla Pankilandia ha estat en el passat un país pròsper ja que actualment, estan sortint molts nostàlgics que no fan més que parlar del que anomenen l’època gloriosa. La pujada del PSP al poder pel que sembla, va ésser resultat d’una situació de corrupció generalitzada propiciada pels llargs anys d’estada al poder del partit, ara en l’oposició; el PPLD. En aquests anys la prosperitat econòmica d’uns pocs i el nepotisme es van estendre a l’administració i els poders fàctics creant oligarquies tant a la Banca com a l’indústria que van exasperar a bona part de la població. El PSP amb la legitimitat que donen les urnes, desenvolupà una política de nacionalitzacions i un sistema econòmic tendint, sense arribar-hi mai del tot; a la planificació central.
En l’informe que llegeix en Peter Pank, recomano d’una banda la conveniència que el PSP no defraudi les expectatives de sanejament de la vida pública, i repartiment equitatiu, que els votants en les darreres eleccions tenien en Peter Pank i el seu partit. Per l’altra cal retornar als inversors tant nacionals com estrangers la confiança, per tal de refer el teixit productiu del país.
Per això cal urgentment liberalitzar sectors com la Banca, i el de producció de bens de consum, privatitzant aquelles entitats amb garanties de professionalitat de gestió, deixant molt clar que empreses que el govern considera estratègiques com la producció i distribució d’energia etc. romandran sota la tutela del Estat. Anunciar que es facilitarà l’entrada de grups inversors estrangers que compleixin unes certes condicions d’acord amb la política del govern socialista.
Anunciar l’ampliació del subsidi d’atur i subvencions per establir empreses.
Engegar un Pla a 4 anys per la millora de les carreteres i autopistes del país, i la xarxa de comunicacions. Llençar una emissió de Deute Públic per cobrir la aquesta major Despesa pública promesa.
Incentivar el consum i l’inversió privada abaixant els Impostos Directes com el de Transmissions Patrimonials i el de Activitats Econòmiques en cas d’establiments de petites o mitjanes empreses, o desgravacions en el de la Renda en cas de compra o lloguer d’habitatges. Rebaixar els Impostos Indirectes per prestació de serveis com la sanitat i l’ensenyança.
Com a complement a aquestes mesures recomanaria el reestabliment de la Massa monetària en funció de l’augment del PIB, per evitar tensions inflaccionistes futures.
La justificació d’aquestes mesures ve avalada per la necessitat de crear expectatives en una època de recessió aplicant una política fiscal moderadament expansiva que no repugni les ments socialistes del Partit i els seus electors, però que al mateix temps estimuli la Demanda Agregada, seguint el model Keinesiá. Com a política monetària no precipitar-se, i adoptar mesures expansives com abaixar el tipus d’interès poc a poc, limitar-se a controlar la quantitat de diner en el mercat segons la equació de Fisher.
UNIVERSITAT de GIRONA SANTIAGO GUILLÉN
MASTER A.D.E. 1/07/2000
PROVA D’AVALUACIÓ DE ENTORN ECONÒMIC
Cas nº2
Amb el Capità Tupè tenim una reunió urgent l’endemà de les eleccions, en la que em comunica que compta amb mi com a futur Ministre d’Economia. Com ja es rumorejava la meva candidatura en cas de victòria del PPLD, havia tingut temps de preparar-me la sessió. Val a dir que la victòria m’ha sorprès una mica i sols la justifica la desastrosa situació del país desprès de la política econòmica del Partit Socialista que si bé en un primer moment sanejà una situació de corrupció generalitzada, li faltà posteriorment el cop de timó i les accions correctores necessàries.
Adverteixo al Capità Tupè que la meva acceptació porta implícita el rigor més absolut en l’aplicació de les mesures econòmiques que es proposin i per tant el no retorn a situacions que propiciaren en el passat la pèrdua de les eleccions.
Estem d’acord en que el primer que s’ha de fer es el reestabliment de la confiança del teixit econòmic del país i dels grups Inversors estrangers, foragitats per les estratègies nacionalitzadores de PSP.
Per això, anunciarem amb caràcter urgent un pla de privatitzacions, primer de la Banca i Indústries mineres i de l’acer, i a mig termini d’altres empreses com els transports aeris i per carretera seguint amb les empreses productores de l’energia elèctrica i distribuïdores dels derivats del petroli així com L’Empresa Nacional de Comunicacions i Telefonia.
Aquestes mesures de xoc, tenen la intenció més que d’aportar uns ingressos extraordinaris per eixugar el Dèficit, aconseguir confiança en la nova economia i una ràpida liberalització dels diferents sectors donant entrada al capital i la professionalitat a les empreses i al país.
En segon lloc i per tal d’estimular la Demanda Agregada i l’efecte multiplicador, aprovar un seguit d’inversions Públiques en infrastructures malmeses, com la xarxa d’Autopistes, i la de Ferrocarrils. Posant en marxa per aquesta última un ambiciós pla de modernització, que mitjançant un concurs Internacional, faci realitat en deu anys el primer tram de la futura xarxa d’Alta Velocitat.
Aquest pla d’estimulació de la D.a. tindrà un seguit de mesures fiscals que afavoreixin l’establiment d’empreses tant nacionals com estrangeres atretes per la baixada de l’Impost de Transmissions, el de Activitats i el de Societats durant els 5 primers anys de vida de l’empresa.
El creixement en el PIB que aquestes mesures provocaran, es reforçarà a curt termini amb mesures de Política monetària un tant agosarades, (però per això som un partit Liberal) com la reducció del tipus d’interès, 2 punts en els pròxims 15 mesos, i la reducció del coeficient de caixa pels Bancs a mig termini a fi de reforçar l’efecte multiplicador dels dipòsits. A mig termini també ens plantejarem augmentar la quantitat de diner en circulació comprant Deute públic i /o augmentant la massa monetària d’acord al increment del PIB.
El Capità Tupè queda convençut que el que necessitem és una política econòmica fortament expansiva, donada la situació de recessió heretada i que el país té un potencial immens degut a les seves riqueses naturals i al turisme potencial que pot atreure.