Aquesta és la primera pregunta que hem faig alhora de plantejar-me aquesta situació. D’entrada, un país que ja practica aquesta política i que té greus mancances, les pròpies d’un govern amb aquesta política. Com a opositor que defensa just el contrari un mercat lliure (capitalista) que sona popularment com una "bocanada d’oxigen" a una situació cada vegada més angoixant...

1.- Quines mesures de política econòmica, tant fiscals com monetàries o d’altre tipus, recomanaries per poder guanyar novament les eleccions?

D’avant la inestabilitat social que més que suposadament s’ha d’estar respirant a Pakilandia, s’ha d’enviar un missatge de tranquilitat dissenyant un programa que ataqui directament als problemes que més principalment repercuteixen "al poble":

Baixada del tipus d’interés: Hipotecas, crèdits etc...

Flexibilitat laboral: Revisió dels contractes laborals disminuint la pressió fiscal per totes les empreses que contractin a personal i flexibilinzant-ne els acomiadaments.

Pressió Fiscal : Intentar modificar la bases de cotització salarial alliberant d’aquestes als qui tenen diferentes carregues socials, fills, Hipotecas etc...

Emissió de deute Públic: Intentar captar diner a canvi de rebaixes en la pressió fiscal i d’un bon interés.

La primera reflexió que em ve al cap quan estic redactan aquest document es que com puc reduir pressió fiscal, tant a les empreses com sobretot als treballadors i alhora mantenir els principals sectors i empreses sense privatitzar-les...

La segona reflexió és en base a la flexibilitat laboral, de fet un dels punts forts d’un sistema socialista és precisament la baixa taxa d’atur pertant, continu pensant que el tema de la flexibilitat laboral és una solució sempre que existeixi aquest problema.

L’emissió de deute públic i la Baixada d’Interès poden ser les solucions populars més directes i amb un repercussió més inmediata. Si agafem d’exempla els sector de la construcció hi trobem que aplicant una política de rebaixa d’interés la podrem dinamitzar i amb aixó potencia un dels motors econòmics més importants de qualsevol país.

El missatge que s’hauria de donar i que crec que ès el més clar, és el de tornar el poder al poble.

Només amb això el que estem fent serà per una part tendir cap a la professionalització de sectors privats que tenen com a màxim objectiu el fer diners. Juntament amb aquesta professionalització s’en deriva una orientació directa al mercat, ja que serà ell qui ens dirà que hem de produir quant i com.

Aquí sí que té sentit una forta alliberació de pressió fiscal tant a les empreses com als treballadors.

Afavorir la Política Exterior amb ajudes per a l’Exportació i perquè no el foment de rebre Indústria extrangera amb la consequent entrada de capital extranger.

Com tota política capitalista, l’estat adopta un paper més secundari privatitzant sectors, però això també l’allibera de càrregues socials i sobretot permet un clar desemvolupament en tots aquells sectors que lliberalitza.

Valgui com exemple les motivacions d’un funcionari a les d’un treballador del sector privat. I com més alta és la responsabilitat d’un mateix, més alta es la diferència de professionalitat entre el sector privat i el públic.

Crec que la millor imatge és la d’evolucionar, professionar i la de permetre el desemvolupament a tot el pais.