Aquí l´objectiu és guanyar les eleccions. Per guanyar unes eleccions el que és de vital importancia és saber el que volen sentir els electors, i ja no dic el que volen, sinó el què volen sentir. Això és el mateix que vendre una enciclopèdia. No importa lo bona que aquesta sigui o la qualitat de les seves il.lustracions. El què importa alhora de vendre-la és saber el que vol sentir el possible comprador.

Així doncs com a assessor del senyor Peter Pank, el que faria primer de tot es analitzar a fons la situació del país i conèixer la opinió pública dels electors en referència al nostre partit i en referència a l´estat de satisfacció dels mateixos.

Probablement, i lluny de sorpendre´m, descobriria que el grau de satisfacció dels ciutadans no és gaire elevat. A partir d´aquí, intentaria descobrir quins són els motius del descontent i a continuació pensaria quines serien les paraules adequades per acontentar de nou a la població. Segurament el discurs hauria de girar entorn a conceptes com il.lusió, riquesa, benestar, felicitat, pau, prosperitat, bon rotllo...

El problema d´això és que segurament els pankis són una gent que no els hi mola gaire el vocabulari tècnic, així doncs el proper pas seria trduïr aquestes paraules tan genèriques en accions polítiques econòmiques i seguidament transmetre´ls-hi amb un llenguatge planer i directe.

Com que segurament la majoria de ciutadans de Pankilandia tenen rentes baixes, els hi diria que si votéssin el PSP, s´abaixarien els impostos per aquells amb rentes més baixes i es castigarien les rentes més altes. D´aquesta manera conservariem votants que podriem perdre en favor del PPLD i es fomentaria una mica el consum.

Al mateix temps emeteria deute públic a un tipus d´interés alt i d´aquesta manera invertiria fent despesa pública amb escoles, hospitals, carreteres. D´aquesta manera podria justificar la creació d´ocupació. També oferiria ajudes a les empreses per crear ocupació i oferiria bones condicions a empreses estrangeres per instal.lar-se al nostre país. Suabitzaria les barreres d´entrada a les multinacionals. Diria als Pankis que aquestes mesures crearien ocupació i fomentarien la riquesa.

També privatitzaria alguna empresa pública però els hi diria als Pankis que és una mesura de modernitat i de confiança en el mercat.

També els hi diria que invertiriem en la sanitat pública i les pensions. Els hi feria veure que mentre les mesures anteriors podia semblar que tendien cap a una capitalització, les mesures en lo referent a la sanitat, l´educació i les pensions anirien orientades a ser potenciades per el govern, prometent millores progresives en el sistema.

Com que les mesures anteriors segurament afavoririen la inflació degut a l´augment de la demanda de productes, podriem desregularitzar els sectors que creen més inflació i permetre l´entrada de competència en les sectors més protegits.

De totes maneres com que el país en qüestió és el país dels Pankis, el que ens faria guanyar molts vots seria subbencionar els concerts dels Sex Pistols i el consum de la marihuana.

Com que el PPLD és un partit molt més lliberal que PSP podrem portar a terme una política més orientada al capitalisme però tenint en compte determinats aspectes que hauran de ser de caire públic.

S´ha de superar la recessió, reduïr la inflació a nivells òptims, equilibrar la balança comercial. S´ha de recuperar la confiança del sector empresarial del país. S´ha de recuperar la inversió nacional i estrangera .

Potenciar la competencia en tots els mercats i sectors. S´haurien de promocionar les ajudes a les exportacions.

Intentaria reduir la força dels sindicats en el conjunt de tot l’estat i, tot i ser difícil, faria les puges salarials tant petites com fos posible.

Flexibilitzar el mercat de treball donant facilitats als empresaris d’agafar mes treballadors a través de diferents.

Introduir els impostos segons una nova classificació de les rendes. Tenint en compte que el que menys cobrin siguin els que menys impostos paguin i el que més cobrin el que més paguin.

Potenciar que aflorés tota l’economia submergida que tenim a Pankiliandia oferint nous contracte temporals o fins i tot de mitja jornada.

Realitzar moltes inversions públiques per tal de que tothom tingués feina i per tant pogués disposar de diners per viure.

Intentar equilibrar la balança comercial del pais o per començar la balança per compta corrent.

Hauriem de millorar la direcció i la gestió de les empreses del país i permetre l’entrada de capital privat en aquestes empreses . Cosa que vol dir intentar vendre-les per tal de que a l’arca de l’estat hi haguin més diners i que paral-lelament augmenti la confiança dels nostres electors que seran de dretes i per tant empresaris o persones que recolzen el propietari.

Finalment crec que hauriem de donar-nos a conèixer com un país que pot albergar multinacionals extrangeres, venent la nostre imatge de pais amb confiança en el sector empresarial.